“Són inmescables”. “És impossible que formin equip”. “Són com el gat i el gos”. I un infinit d’expressions lapidàries que ressalten la catàstrofe i impossibilitat de formar equips que contemplin dos o més professions diferents.
Tots i totes ens hem trobat amb grups professionals que, de forma natural, es situen als pols oposats. Passa amb els desenvolupadors i els comercials, amb producte i ventes, amb comptabilitat i compres, passa amb moltíssims exemples més on el recel dels uns i els altres sembla allunyar-los més en cada debat que s’origina.
El pitjor és que això no és fruit de la “biologia empresarial”. Això és fruit de la incapacitat dels líders que treballen per aquests equips (sí, “per” i no “amb”). Són ells els qui haurien de fugir de “l’aigua” i “l’oli”, per observar que l’equip en sí és la base, l’aigua, i tots els demés som ingredients solubles com el “sucre” o la “sal”.
El principal problema radica en creure que un grup ha d’adaptar-se o fer feina per l’altre quan en realitat són dos cares diferents del mateix poliedre.
La falta de concepció de “projecte” i en última instància “d’equip” sorgeix de la incapacitat del (o “la”) líder de crear un relat, un fi i un “com” conjunt.
La importància del lideratge recau sobre la necessitat d’harmonitzar diferents grups professionals per crear un equip amb un objectiu comú.
Si no concebem als equips com equips de rem, no aconseguim veure que tots i totes formem part d’un mateix bloc. Però la creació d’aquest bloc, recau sobre una figura que ha de dotar de profunditat humana al projecte. Si entenem a l’equip com una composició de grups indissolubles, no aconseguim entendre que sense ànima no hi ha cos. És l’ànima del projecte la que irradia el debat, el consens i el fi últim d’obtenir el que és millor pel col·lectiu.
Si sucumbim davant del derrotisme de la “biologia empresarial”, que ens intenta fer creure que hi ha “espècies” professionals antagòniques, decaurem davant del fi últim del lideratge: la creació d’un grup humà capaç de llençar o consolidar qualsevol projecte, per gran que sigui.
Tot és possible amb l’equip adequat, i no qualsevol líder és adequat per qualsevol equip. El lideratge és l’argamassa que consolida blocs a partir del diàleg, de la concepció de projecte, de la vocació de servir a un grup i de la flexibilitat. És el principal responsable de les visions tràgiques maximalistes que utilitza per escudar un mal desenvolupament i, per tant, és el primer pas per crear un bloc prou autònom, independent, potent i estructurat per a avançar sense les pors ni complexes d’un individu en si.
Dos o més grups professionals diferents en un mateix equip són una font inesgotable de millora continua. Són un grup de visions complementàries que dotaran a l’equip d’una visió completa. Aprofitem l’oportunitat de tindre un equip policromàtic i ple de possibilitats, i no sucumbim davant d’un equip monocromàtic i gris, fruit de les incapacitats del lideratge que el recolza.
Deixem l’aigua i l’oli a la cuina. Posats a escollir, agafem aigua i sucre.
