Tots estem disposats a destinar més temps, recursos i esforç en allò que ens motiva. Per això, quan arriba el moment de seleccionar un professional per una vacant dins la nostra empresa és cabdal preguntar-nos, davant de cada candidatura: què mou a aquesta persona? Què la motiva? Obtindrà el que desitja en aquesta posició que li oferim?
Si l’encaix motivacional entre persona, posició i empresa és potent; les garanties d’èxit professional es disparen. Així de simple. Els talents de la persona passen a estar orientats de manera natural a la seva missió i això incrementa la qualitat i els resultats del seu treball, per no parlar de la seva satisfacció i la de tota l’organització.
Així doncs, què hem de saber per alinear els motivadors de cada professional amb la posició a la qual opten?
1. Conèixer els diferents motivadors que existeixen:
Motivador utilitari: indica un elevat interès per les coses útils, inclosos els diners. Les persones que es mouen pel motivador utilitari acostumen a ser pràctiques en tots els sentits. I procuren que cada inversió que realitzen (sigui en temps, esforç o diners) tingui un retorn apropiat.
És per això que posicions on s’hagi de vetllar per la rendibilitat i eficiència d’un projecte, o on s’estigui clarament orientat a objectius ambiciosos de negoci (així com posicions amb una molt bona conciliació professional-familiar) poden ser molt indicades per persones amb aquest motivador.
Motivador social: indica un elevat interès per les altres persones i per ajudar-les en allò que sigui possible de forma desinteressada. Acostumen a ser persones de naturalesa amable, comprensiva, pacient i generosa.
En aquest sentit, posicions que requereixin una elevada interacció social des del punt de vista de donar suport, equilibri i estabilitat a un projecte poden ser idònies per individus amb aquest tipus de motivador.
Motivador teòric: indica un gran interès pel coneixement i per l’aprenentatge en si mateix. El principal propòsit de les persones amb motivador teòric és ordenar i sistematitzar el coneixement; i és per això que acostumen a ser individus intel·lectuals, objectius i crítics.
És important que el projecte professional per aquests individus comporti altes oportunitats d’aprenentatge per a ells. Que els permeti posar en pràctica la seva voluntat d’anàlisi i síntesi; comprenent els problemes o tasques en la seva globalitat.
Motivador individualista: indica un fort interès per influir a les persones i liderar als altres, amb el reconeixement conseqüent que suposa. Són persones amb voluntat de resolució creatives de problemes i una certa independència i autonomia on poder sobresortir.
Posicions que brindin un cert protagonisme des d’on prendre decisions disruptives o que requereixin habilitats negociadores poden ser ideals per aquests perfils creatius, autònoms i que no temen prendre riscos.
Motivador tradicional: indica un gran interès per l’ordre, les normes i la sistematització de regles de funcionament. Acostumen a tenir una ferma voluntat d’avaluació i millora contínua de processos ineficients.
Posicions on s’hagin de definir o avaluar protocols d’actuació o estàndards de qualitat poden resultar molt enriquidors per persones amb aquest motivador. Des d’on puguin expressar el seu criteri i generar noves idees lògiques per a la planificació i estratègia en la implementació de processos.
Motivador estètic: indica un elevat interès pels aspectes de forma, artístics i relacionats amb la bellesa més que no pas el contingut de les coses. L’harmonia de l’espai i l’entorn que l’envolta són esferes on es vol influir per fer-les més acollidores i agradables.
Posicions vinculades al disseny, la creació de contingut en diversos formats o la transformació de l’espai seran molt motivadores per aquest tipus de persones, orientades a la gestió del detall i a la presentació visual de les coses.
2. Comprendre en profunditat les possibilitats que ofereix cada posició i projecte professional:
Tots els professionals extraiem motivació de més d’un factor, igual que tots els projectes ofereixen un rang més o menys divers d’objectius, possibilitats i subtasques. Aquest seguit d’objectius, possibilitats i funcions de la vacant dins la nostra empresa, amb quins motivadors estan aparellades? Quin tipus de perfil motivacional se sentiria totalment identificat amb la posició?
Destinem 5 minuts a realitzar aquesta reflexió i tinguem clar quin és aquest perfil ideal. Perquè això ens permetrà, primer i per sobre de tot, fer una millor selecció. I segon, seduir encara amb més convicció aquella candidatura que més ens interessi.
3. Ser estratègic i explorar en entrevista quins són els motivadors reals de cada candidatura:
Aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte. Abans de presentar en detall el nostre projecte i les possibilitats que ofereix, hem d’indagar quins són els motivadors reals de les candidatures, per tal d’esbiaixar el mínim la resposta. A través de preguntes obertes, demanant exemples de situacions reals on s’ha sentit realitzat dins o fora de la feina.
Tots sabem que en una entrevista de feina sovint no es diu tota la veritat. Però si fem les indagacions adequades i generem un espai de confiança al candidat/a perquè s’expressi, estarem més a prop de saber què és el que mou realment a la persona. I, independentment que sigui un bon sou, un projecte vocacional, o una posició des d’on exercir influència, estarem més a prop d’ubicar-la en la seva vacant idònia.
