Sarah Marlex

Recuperar l'hostaleria recuperant la vocació

Written by Sarah Marlex | 12/12/2022 10:56:11

No hi ha professionals al sector. O, més ben dit, per primera vegada no trobem el personal necessari per a seguir endavant i això ens agafa a tots amb el peu canviat. Durant anys, l'hostaleria ha atret perfils molt diversos, des de companys i companyes que estaven de pas i necessitaven una feina “per a anar fent” fins a professionals captivats per una veritable vocació. Aquests últims perfils esmentats han estat des de sempre el motor essencial del gremi. 

Actualment, poques activitats laborals són vocacionals. El país dels oficis s'ha anat esvaint i ja no se sustenten els pilars d'allò que tant sonava a les escoles: “que vols ser de gran?”. Avui dia abunden les professions que pots trobar en qualsevol cercador d'ocupació i els oficis van a la baixa. Oficis que sens dubte representaven la nostra història i que, després de segles d'aprenentatge, havíem aconseguit fer excelsos.  

Però, per què? És clau que ens parem a reflexionar sobre com hem liderat un sector que atreia gent que somiava amb l'ofici. Any rere any, les escoles d'hostaleria s'omplien d'estudiants meravellats per la cuina dels grans referents espanyols i dels perfectes mecanismes que eren els hotels del país. Aquest fet ens permetia treballar amb perfils preparats i il·lusionats amb emprendre una carrera dins d'un món exigent i dinàmic i podíem treballar amb equips que tenien unes ganes infinites d'aportar i créixer. Això solia ser la clau de l'èxit.  

La pandèmia va aflorar un problema estructural que teníem i semblàvem no veure: un lideratge que oblidava les necessitats dels professionals en matèria de conciliació, reconeixement, reptes continus i beneficis socials. Aquest factor, combinat amb un abandonament del sector en matèria d'ajudes, va desembocar en talent fugint cap a altres sectors. Sectors on van descobrir una altra manera de treballar i de liderar. 

Va poder ser un lideratge arcaic la causa de pèrdua de talent en el sector? La resposta és sí. No obstant això, no implica que tots els líders ho fessin d'una forma errònia, sinó que, en massa ocasions l'erroni es va convertir en comú, fins a dogmatitzar-ho amb allò de “el sector és així”. I no, no havia de ser així. El món laboral ja demanava una altra cosa, alguns el van veure, i altres es van resistir a això. 

El problema semblava propagar-se generació rere generació sense excessius canvis, passant de professors a alumnes, i de mestres a deixebles, de manera habitual i natural. Qualsevol reforma es podia veure com una cosa nociva per a la indústria. 

Encara que tot avança, i la mar no s'atura amb les mans, avui ens trobem amb un escenari incert. Alguns pensen que els bons temps tornaran, perquè aquells i aquelles que van marxar, retornaran. Uns altres ja han vist que no, i comencen a canviar per dalt les maneres de dirigir els equips. Així es produeixen dos escenaris: el dels professionals que es troben de nou atrets per la vocació i el que els eviten. I és que la clau ja l'anunciava Joan Roca en l'article de 7 Caníbals: es tracta de recuperar als que vam apartar.  

La nostra força sempre han estat els nostres equips i la passió que sentien pel que feien. Preguntar-se com atreure'ls de nou és començar a jugar la partida amb les fitxes d'avui. Si el nostre ofici va d'amor per allò que fem, hem de plantejar-nos com liderar des de la vocació. És el moment de canviar i adaptar-se, o de quedar-se sense talent.  

Estan llestos els líders de la teva organització per a assumir el repte?

 

 

 

 

 

Felip Rodríguez

Client Partner de Hospitality, Leisure & Sports