En funció del grau de flexibilitat i de l’enfocament predominantment intern o extern, Cameron i Quinn identifiquen 4 tipus de cultures corporatives: la cultura del clan, la jerarquia, l'adhocràcia i el mercat.
En primer lloc, la cultura del Clan està basada en la flexibilitat i el focus intern. Representa una cultura basada en la unió, el treball en equip i la promoció del desenvolupament de les persones. Es fomenta la participació i la lleialtat dels membres de l’organització a través de l’empoderament i un ambient de treball amigable on les persones comparteixen molt de si mateixes. Els líders en aquestes organitzacions són considerats mentors i figures que vetllen pel benestar de tots; i el compromís i la cohesió són dos elements centrals de les empreses “clan” o “família”.
En segon lloc, la cultura de la Jerarquia està basada en l'estabilitat i el focus intern. En aquest tipus de cultures, els procediments i les normes formals són les que governen el dia a dia. Les autoritats són clares i estan definides i els líders organitzen l’activitat de l’empresa per tal de crear un entorn estable, predictible i eficient, enfocat a objectius a llarg termini.
En tercer lloc, la cultura del Mercat es basa en l’estabilitat i el focus extern. La competitivitat, l’orientació a resultats i l’exigència, són característiques pròpies d’aquestes cultures. L’orientació a l'estabilitat i el control ja no la marquen els procediments interns sinó els resultats externs; el grau de penetració en el mercat, el número i qualitat de clients aconseguits… i és per això que aquestes cultures destaquen per un grau d’exigència i expectatives molt elevat.
Finalment, la cultura de l’Adhocràcia es basa en la flexibilitat i el focus extern. El dinamisme, la creativitat i l’emprenedoria són les seves senyes identitàries. El compromís amb la innovació i l’experimentació, i la capacitat d’adaptació i de produir solucions úniques i originals és el que defineix aquest tipus de cultures. També està enfocada a generar un impacte extern, però l'estabilitat i el control ja no són criteris que es prioritzin, sinó que es valora molt més la fluïdesa i la flexibilitat a l’hora de prendre decisions per part de cadascun dels membres. Precisament, d’aquí ve el seu nom: es busca trobar solucions creatives “ad hoc”.
I la pregunta del milió… quina és la millor cultura per a la meva empresa?
Doncs depèn. Sobre el paper, no hi ha cultures millors ni pitjors; tot va en funció del que es vulgui aconseguir. El que diversos estudis sí que semblen indicar és que les cultures del clan i l’adhocràcia, aquelles caracteritzades per un major grau de flexibilitat, acostumen a presentar majors índexs de satisfacció per part dels seus treballadors. Les persones disposen de més llibertat d’acció i autonomia i, sovint, aquestes són les condicions bàsiques per fer créixer l’empresa i els seus professionals.