Diu Tom Peters que si busques el “wow” dels clients, primer has d’aconseguir el “wow” de les persones que generaran el “wow” als clients. Per tant, primer persones i després clients. Invertir en les persones d’una organització ha de ser sempre la màxima prioritat. Però no només. També inversió en aquelles persones que ara no formen part de la teva organització, però que poden ser clau pel futur desenvolupament del negoci.
Els projectes atractius són aquells projectes que tenen una mirada llarga. Però, com amb tot, és fàcil dir-ho i difícil actuar en conseqüència. Si de veritat estem construint un projecte pels propers 20 anys, per què deixem de buscar talent quan les coses no van tan bé? Buscar talent no és sinònim de contractar persones. Buscar talent és sinònim d’estar en contacte amb persones. Persones que algun dia, ja sigui d’aquí un o cinc anys, poden incorporar-se al teu equip i ajudar-te a fer un salt qualitatiu.
El talent, a part de buscar projectes amb propòsit, reptadors, amb mirada llarga i amb possibilitats de creixement, busca també projectes coherents. Empreses que fan el que diuen que faran. Què passa amb totes aquelles persones que estaven en un procés de selecció abans del Covid-19? Hem seguit en contacte amb elles? O esperem a contactar amb elles quan les coses tornin a anar bé? Ja podem haver invertit molts diners a potenciar l’employer branding i en tenir una pàgina de treball atractiva, que si no mantenim la relació amb les persones amb qui ja hem iniciat un diàleg, tot això no haurà servit de res.
Soc dels que penso que qualsevol directiu/va o responsable d’equip ha de dedicar un percentatge del seu temps a buscar futur talent pel seu equip. La decisió més rellevant que prenem com a managers és qui incorporem al nostre equip. En aquell moment, el futur de l’empresa està en joc. Per això aquesta missió ha de ser tossudament prioritària. I perquè sigui prioritària ha de formar part de la teva agenda. És un tema d’anticipació i de resultats. Si com a managers no cultivem un hàbit d’aquest estil, quan sorgeixi la necessitat ja serà tard. Llavors, tot seran presses i el procés deixarà de fer-se amb el rigor i la professionalitat necessària.
Seleccionar talent no és un art, sinó un mètode. Es necessita temps i estratègia. Res més. Però els dos són absolutament necessaris per tenir èxit. El meu amic i professor d’ESADE en B2B management, Oscar Torres, sempre explica que en vendes B2B “Pipeline is freedom”. I jo afegeixo que en captació de talent també és així. Com més persones coneguis, més altes les probabilitats de trobar la persona ideal en el moment adequat. I això no té preu. Té un valor incalculable. Posar temps i estratègia en descobrir futur talent ha de ser una de les altes prioritats de l’alta direcció i de qualsevol manager. Professionals que no només vulguin gestionar bé el present, sinó també preparar l’empresa i el seu equip pel futur. No esperis que arribin millors temps per començar, després serà ja massa tard. Ara és el moment.